HISTÒRIA
És difícil establir l’origen d’aquest acte, però en cap cas va ser anterior al simulacre de batalla, sinó que va sorgir arran d’aquest. S’han volgut veure els seus antecedents en les comèdies de moros i cristians realitzades en els segles XVII i XVIII en festes patronals de diverses localitats espanyoles, encara que no s’ha determinat la connexió amb la variant valenciana.
Cal destacar entre les conclusions del I Congrés internacional d’ambaixades i ambaixadors de la festa de Moros i Cristians celebrat a Ontinyent (València) el juliol de 2010 i al qual van assistir, a més de les principals poblacions que formem la variant llevantina d’aquestes festes, localitats de Catalunya, Aragó, Euskadi, Galícia, Andalusia, Balears Castella-Lleó i Canàries, així com també poblacions del Brasil, Guatemala, Mèxic, Nicaragua, Perú, República Dominicana, El Salvador, Veneçuela, Croàcia i Portugal:
“La invasió musulmana de la península ibèrica l’any 711 i la posterior reconquesta cristiana culminada l’any 1492, constitueix el argumentari principal a Espanya de les ambaixades de les Festes de Moros i Cristians. Durant aquests llargs set segles, musulmans i cristians van conviure i van disputar, en i per una terra, que ambdues cultures desitjaven per igual, per gaudir-la van ser capaços d’arribar a acords que els van assegurar llargs períodes de pacífica convivència “.
“La Festa de Moros i Cristians en la resta d’Europa, rememora les victòries de pobles cristians, enfront dels diversos atacs àrabs, sarraïns o turcs. Les ambaixades són, la majoria de les vegades, la recreació literària de la victòria sobre els atacants “.
“Amb l’arribada al nou món, amb absoluta generalització, els missioners es van valdre de la molt present batalla espanyola entre moros i cristians per ensenyar els indígenes la religió catòlica. Els moros, perdedors, encarnaven les característiques del diable, i els cristians, guanyadors, les bondats i virtuts de Jesús i el cristianisme “.
“L’argument dela Festa de Moros i Cristians són les Ambaixades. Sense Ambaixades la Festa es desnaturalitza, fins i tot s’arriba a perdre. En les poblacions on existeixen Ambaixades es pretén, a través de la paraula, aconseguir la convivència en pau de dos pobles enfrontats, encara que no sempre s’aconsegueix i no es pot evitar recórrer a les armes “.
“Gràcies a la tradició popular transmesa de generació en generació a través de la paraula feta Ambaixada, s’han arribat a conservar fets i dits, alguns en llengua pròpia, que són tradicions convertides en motiu de Festa, la posada en escena ha de ser cuidada adequadament pels integrants de la Festa i que servix per promoure valors socials i
culturals de la comunitat “.
I com a conclusió final diu: “Les Festes de Moros i Cristians, amb els seus Ambaixadors i Ambaixades, són la millor manera que coneixem de seguir fent amics”.
